Perfil biogràfic
Jaume Vila i Pascual (1890-1969), poeta de Gelida
Jaume Vila va cursar estudis primaris i feia de fuster a l’antiga fàbrica de paper La Gelidense. De molt jove va participar en el moviment catòlic i cultural d’una manera molt activa als Lluïsos i al Centre Recreatiu i Cultural.
Entre els anys 1925 i 1964 va desenvolupar un extens poemari, la major part continua inèdit, que il·lustra molts indrets i paisatges de Gelida com Pom de cançons (1926) i Estampes rurals (1938), entre d’altres.
L’any 1931 es publicà el seu únic llibre Hores rurals, fruit de l’amistat amb l’escriptor Octavi Saltor, ell l’introduí en els cercles literaris de la Renaixença. Obtingué diversos premis en el certamen dels Jocs Florals de fora de Catalunya, al Rosselló, a Perpinyà aconseguí la Clavellina d’argent amb l’obra Les quatre clarors de la vida i a Barcelona, en el1933, el premi la Flor Natural per l’obra La claror de l’horta: La barraca, El pou i el poema Cireres d’arbós. El poeta va ser portada a les pàgines literàries de La Vanguardia.
En l’àmbit local conreà el teatre com a autor i director, amb obres com Esparvers de Camí Ral (1953), dirigint amb molt d’èxit el grup teatral de l’Elenc artístic Montserrat.
El 1988 l’Ajuntament de Gelida donà el seu nom a la biblioteca pública del municipi. L’any 2005 la seva filla Teresina Vila dóna el fons documental del poeta a la biblioteca.
Al llarg dels anys han destacat la seva vàlua altres autors locals com els desapareguts Joan Rosselló i Romeu i Joan Clanchet i Puig. Cal destacar en la difusió del poeta l’estudi realitzat per Enric Carafí i Morera i el muntatge de l’exposició sobre la seva vida i obra.